Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus, una institució permanent, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, oberta al públic, que reuneix un conjunt de béns culturals mobles i immobles (llibres, obres d’art, obres didàctiques…) de l’home i del seu medi ambient, els conserva, els documenta i estudia, els exhibeix i en difon el coneixement per a la recerca, l’estudi i el gaudi intel·lectual i estètic, i es constitueix en espai per a la participació cultural, lúdica i científica dels ciutadans.[1] Actualment l’ICOM defineix el museu com una institució al servei de la societat, el qual adquireix, conserva, exposa i comunica els béns representatius de la natura i de l’home, a fi de salvaguardar-los, d’augmentar els coneixements i d’afavorir el desenvolupament del patrimoni, de l’educació i de la cultura. Per a arribar en aquesta concepció, ha calgut superar una llarga etapa de col·leccionisme privat i una etapa de creació de museus públics.
Els museus són objecte de diverses disciplines específiques:
La museologia, dedicada a l’estudi de la institució i la seva funció social.
La museografia, que estudia aspectes operatius específics per gestionar un museu, com l’arquitectura, les instal•lacions o l’organització interna de la institució. És un dels camps on més s’està evolucionant en el darrers anys, creant exposicions cada cop més interactives que fomentin un major enfocament pràctic, per tal de donar al públic l’oportunitat de prendre decisions i participar en activitats que poden variar la visita convertint-la en una experiència.
A Catalunya, la realitat museística és molt variada i prolífica, amb un fort component de museologia territorial. Es troba regulada per la Llei de Museus de Catalunya 17/1990. Actualment (2010) hi ha prop de 500 museus i col·leccions.[2]
Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus, una institució permanent, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, oberta al públic, que reuneix un conjunt de béns culturals mobles i immobles (llibres, obres d’art, obres didàctiques…) de l’home i del seu medi ambient, els conserva, els documenta i estudia, els exhibeix i en difon el coneixement per a la recerca, l’estudi i el gaudi intel·lectual i estètic, i es constitueix en espai per a la participació cultural, lúdica i científica dels ciutadans.[1] Actualment l’ICOM defineix el museu com una institució al servei de la societat, el qual adquireix, conserva, exposa i comunica els béns representatius de la natura i de l’home, a fi de salvaguardar-los, d’augmentar els coneixements i d’afavorir el desenvolupament del patrimoni, de l’educació i de la cultura. Per a arribar en aquesta concepció, ha calgut superar una llarga etapa de col·leccionisme privat i una etapa de creació de museus públics.
Els museus són objecte de diverses disciplines específiques:
La museologia, dedicada a l’estudi de la institució i la seva funció social.
La museografia, que estudia aspectes operatius específics per gestionar un museu, com l’arquitectura, les instal•lacions o l’organització interna de la institució. És un dels camps on més s’està evolucionant en el darrers anys, creant exposicions cada cop més interactives que fomentin un major enfocament pràctic, per tal de donar al públic l’oportunitat de prendre decisions i participar en activitats que poden variar la visita convertint-la en una experiència.
A Catalunya, la realitat museística és molt variada i prolífica, amb un fort component de museologia territorial. Es troba regulada per la Llei de Museus de Catalunya 17/1990. Actualment (2010) hi ha prop de 500 museus i col·leccions.[2]